Trastorns de l'alimentació

S'hi inclouen l'Anorèxia Nerviosa, la Bulímia Nerviosa i el Trastorn de Sobreingesta Compulsiva.

Les característiques que defineixen l'anorèxia són el rebuig a mantenir un pes corporal mínim, una por intensa a guanyar pes, una alteració significativa de la percepció de la forma o les mides corporals i l'aparició d'amenorrea en dones que ja han passat la menarquia.

Les principals característiques de la bulímia consisteixen en la presència d'afartaments i mètodes compensatoris inapropiats per evitar el guany de pes, com vòmits, ús de laxants, desdejuni i exercici excesiu. Com l'anorèxia, les persones que pateixen bulímia presenten insatisfacció amb la seva imatge corporal.

Els trastorns alimentaris (principalment l'Anorexia i la Bulímia) són complexos d'abordar, ja que hi ha implicats molts factors que el provoquen i el mantenen: pressió social i cultural, baixa autoestima, perfeccionisme, relacions problemàtiques dintre del sistema familiar, hàbits alimentaris cronificats, creences errònies... Tot això fa que el tractament es realitzi no només implicant el/la pacient sinó també el seu entorn familiar més immediat.

En el cas de l'anorèxia, els objectius principals en el tractament terapèutic són la restauració del pes i millora de la condició física, l'eliminació dels hàbits alimentaris inadequats i la instauració d'un patró normalitzat, la modificació respecte a les creencies disfuncionals sobre el menjar, el pes i la imatge corporal, l'eliminació de la simptomatologia associada al trastorn i la millora de les relacions familiars i socials.

Pel que fa a la bulímia, el tractament es dirigirà cap a la desaparició dels afartaments i les conductes purgatives, el desenvolupament d'unes pautes d'alimentació normalitzades, la modificació de les actituts i idees disfuncionals respecte al pes i la imatge corporal i la desaparició de la simptomatologia associada (principalment ansietat i depressió).

El Trastorn de la Sobreingesta Compulsiva es caracteritza per episodis repetitius d'afartaments durant un període determinat de temps, els quals són reconeguts per la persona com patrons alimenticis anormals i que li generen un sentiment de falta d'autocontrol. Poden presentar un sobrepès de moderat a greu, però no fan dietes severes ni usen procediments dràstics per perdre pes perquè no tenen una por exagerada a engreixar-se.

Els tipus de Teràpia aplicades són la Familiar Sistèmica, per detectar les implicacions familiars que afavoreixen el trastorn, i la Cognitivo-conductual, per modificar els hàbits alimentaris, l'autoimatge i la influència dels patrons socials que sotmeten al pacient.

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa