Pors i Fòbies

Una fòbia és una por intensa i desproporcionada davant objectes o situacions concretes com, per exemple, les aranyes o els llocs tancats. La persona tendeix a evitar la situació fòbica, tot i que sol reconèixer que la seva por és excessiva o irracional (en els nens pot no haver tal reconeixement).

És important destacar que l'objecte o situació temuts no suposa una amenaça real per a la persona o, si hi ha amenaça, la reacció de por experimentada és desproporcionada pel que fa al perill real. De la mateixa manera, la fòbia ha de provocar problemes significatius en la vida diària de la persona. En aquest sentit, tenir fòbia als espais tancats és molt més problemàtic, en una societat urbana, que tenir fòbia a les serps.

El treball terapèutic de pors i fòbies té molts elements comuns, independentment de a què es té por. Així doncs us oferim un llistat

- Fòbia als espais oberts o massificats: El nom tècnic és Agorafobia. La persona té por als llocs en què creu que no podrà rebre ajuda en cas de tenir un atac de pànic, un desmai, perdre el control, fer el ridícul, etc. Això la pot dur a tenir por a sortir al carrer o estar locals plens de gent... és a dir, por tot allò que impliqui tenir la sensació que serà molt difícil escapar i que no rebrem ajuda si ens passa alguna cosa. Quan la por és a espais tancats (sales petites, ascensors, etc.) parlem de claustrofobia.

- Fòbia a les agulles i a la sang: Aquesta fòbia pot comportar problemes en moments puntuals: la necessitat de fer-se una anàlisi de sang, presenciar o patir un accident domèstic o veure certes escenes a películes o televisió.

- Fòbia a les malalties: molt més comuna del que pensem, està reforçada per l'allau d'informació disponible a internet. La hipocondria es caracteritza per la preocupació i la por de patir una malaltia greu, arrel de la interpretació personal d'alguna sensació corporal o un altre signe que aparegui en el cos. De fet, la interpretació catastròfica dels signes corporals més ínfims per part de la persona, és el mecanisme que desencadena la hipocondria.

Fòbia a certs animals o insectes: com les aranyes, els coloms, els gossos, gats, les rates o les serps, entre molts d'altres. En ambients urbans tenir por a les serps o les aranyes no representa un gran problema; en canvi, tenir fòbia als gossos o els coloms sí pot perjudicar el dia a dia, fent que es busquin estratègies per evitar les zones on poden aparéixer aquests animals.

Fòbia social: és la por a trobar-se en situacions com parlar en públic, reunions socials en què haurà de relacionar-se o trobades inesperades amb coneguts, familiars o amics, entre d'altres. De base hi ha una baixa confiança en sí mateix, produida habitualment per creences que minusvaloren la dignitat i les capacitats d'un mateix. A més, acostuma a anar acompanyat d'una sensació que els altres parlen d'un, i parlen malament, fet que fa patir encara més. Les experiències rebudes durant la infantesa i l'adolescència solen tenir molt de pes en aquest tipus de por.

Fòbia a conduir: Aquesta por es coneix com amaxofobia i afecta, en els seus diferents graus, a un de cada tres conductors, segons un estudi específic publicat per l'Institut Mapfre de seguretat vial. Més del 70% dels enquestats són dones, encara que també afecta als homes (que acostumen a tenir-ho més amagat). Les causes de l'amaxofobia que hem trobat en la nostra pràctica clínica són variades: després de patir un accident traumàtic, per males experiències durant l'aprenentatge de conduir i haver patit un atac de pànic conduint, entre d'altres.

Cal tenir present que a vegades les fòbies acaben sent acompanyades per atacs de pànic, sobretot quan la persona porta temps carregant la tensió interna que li genera la por. Disminuint l'estat de tensió i por es disminueix també la tendència a l'atac de pànic.

Aquests tipus de reaccions sempre tenen l'origen en una experiència traumàtica del passat, encara que potser no la recordem conscientment. Per tant, el tractament es realitzarà amb teràpia psicològica, convinada, segons la necessitat del moment, de tècniques de desensibilització per estimulació bilateral, tècniques de relaxació, de Treball Corporal i programació neurolingüística (PNL).

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa

Daniel Boyero

Psicòleg especialista en adults i adolescents. Psicologia clínica i addiccions. Próxima abertura de consulta en Salamanca y Madrid.

Veure fitxa