Tractament amb Flors de Bach

La moderna medicina acadèmica ha aconseguit, sense cap dubte, grans i espectaculars èxits en la lluita contra la malaltia física. No obstant això, no ha aconseguit reduir de manera essencial el patiment psíquic de la persona; sembla, fins i tot, que hagi augmentat sota les intervencions massives dels tractaments químics i tècnics, que per mitjà d'una repressió i una manipulació violenta acostumen a desplaçar des del exterior cap al'interior aquest potencial patològic.

No resulta, doncs, sorprenent que tingui avui una difusió espectacular la «teràpia de flors» desenvolupada fa més de setanta anys pel metge i investigador anglès Edward Bach, que té en compte sobretot l'element psíquic de la malaltia.
No s'interessa-o només de manera secundària-pels símptomes físics del mal, sinó que es dirigeix al quadre psíquic bàsic o dominant, i no posa èmfasi amb els seus mètodes terapèutics en la simptomatologia física, sinó en la psíquica. D'aquesta manera tracta a les persones malaltes a través de la seva ànima.

El doctor Bach tenia bones raons en què basar aquesta idea tan inhabitual. En la recerca d'una teràpia que fos especialment digna de l'ésser humà es va trobar amb un fenomen, que en general passa desapercebut en la medicina moderna: segons l'estructura de la personalitat i l'estat psíquic del pacient, una mateixa malaltia física pot anar acompanyada de símptomes psíquics diferents per complet. Són aquests-per exemple la intranquil · litat o l'apatia, necessitat de consol o reserva, por davant la mort o desitjar, crítiques o agraïment-els que confereixen a una simptomatologia física objectiva la seva importància individual i relacionada amb la personalitat.

A un malalt se li pot descriure, per exemple, de la següent manera: té tants graus de temperatura, presenta una diarrea verdosa i una sudoració ció intensa, els seus valors de laboratori són tal i qual, apareix apàtic i està feble. Es pot donar també preferència a la simptomatologia psíquica sobre la física i començar la següent manera: el seu rostre mostra una expressió trista i turmentada, la seva veu és feble, pateix les conseqüència d'una greu pèrdua i fa l'efecte com si volgués morir, o bé : es troba enormement gemegós i necessitat de consol, s'enfada si no ocupa un constant ment d'ell, aquesta temorós i intranquil i, a més, presenta febre, diarrea verdosa, etc.

Encara que els símptomes físics s'assemblen, no es tracta de la mateixa malaltia ja que en el primer cas hi ha la tendència a posar fi a la vida, a causa de la greu pèrdua, mentre que en el segon del que es tracta sobretot és d' atraure l'atenció. És evident que el tractament ha de prendre en consideració aquest fons de la malaltia. Si s'ignora l'estat psíquic, només es tracta una simptomatologia impersonal, objectiva i en el fons sense sentit, però si es fa cas dels signes psíquics, llavors es comprèn el sentit de la malaltia i es pot ajudar el malalt com un ésser que pateix subjectivament.

El doctor Bach ha interpretat la relació entre l'estat psíquic i la malaltia com un conflicte entre «personalitat» i «el jo superior», volent significar amb això d'una banda la psique neuròtica, traumatitzada en la lluita per la vida, i pel altra banda, l'autèntic nucli intacte l'ésser humà. Opinava amb raó que la salut no pot recuperar fins que no s'hagi sanat la psique i s'hagi restaurat la unitat interior. Sobre aquesta idea bàsica-només que expressada d'una altra manera-es basa també la moderna medicina psicosomàtica. No obstant això, mentre que aquesta intenta resoldre el conflicte principalment mitjançant la conscienciació o el canvi del condicionament, la teràpia de flors de Bach introdueix les seves 38 essències florals, que es corresponen a trastorns psíquics definits amb precisió, podent reduir-los o eliminar-los d'una manera que encara no s'ha explicat científicament.

Aquest efecte pot incrementar substancialment mitjançant un treball conscient sobre la pròpia «personalitat» malalta. Per aquest motiu, es fa especial èmfasi en aquest llibre sobre les relacions psicològiques profundes. Passa sovint que en ocupar-1 seriosament del rerefons mental es trenquen els nusos interns i es posa en marxa-fins i tot sense medicaments-el procés de curació, que més tard és reforçat i estimulat per les essències de flors adequades.

Malgrat els nombrosos i sorprenents èxits, la teràpia de flors de Bach té naturalment també els seus límits, ja que la curació, el mateix que la malaltia, és per la seva essència un succés aleatori que no podem forçar. Només quan el malalt està decidit a curar-se i es conjuguen de manera ideal els factors adequats-el moment, l'estat psíquic, el terapeuta i la medicina-pot produir aquesta curació. Per això de vegades sigui convenient aquest tractament i en diferents circumstàncies altre. No hi ha una medicina universal patentada, ni pot haver. Per aquesta raó, si no s'aconsegueixen els resultats desitjats cal mostrar obert cap a altres mètodes de tractament, es pot combinar en especial amb la homeopatia.

El punt fort de la teràpia de flors rau en la normalització dels trastorns psíquics i en la resolució dels conflictes interns, així com en la millora del dolor físic amb causes psíquiques recognoscibles o símptomes concomitants. Els nens reaccionen especialment bé. Les flors de Bach no només són adequades per al tractament harmonitzador psicofísic en malalties de tota mena-de vegades de manera addicional al tractament mèdic-, sinó també per cuidar la salut i portar una vida sana, ja que estabilitzen i eliminen els punts fluixos de tipus psíquic.

Per exemple, el que sempre està excitat i agressiu amb grèvol, el intranquil i nerviós amb impaciència, el que té una necessitat malaltissa de valoració amb bruc, el temorós amb Mímul o el depressiu amb mostassa silvestre tindran menys dificultats, o fins i tot cap, i no només en l'aspecte psíquic sinó també en el físic.

Però l'essencial és: no tota peculiaritat psíquica és malaltissa o requereix tractament. Pot ser també un component essencial de la personalitat i constituir l'originalitat d'aquesta persona. Només quan es pateix amb ella-ja sigui en forma de conflictes interiors, frustracions, depressions o autorebuig, o bé en tenir dificultats amb l'entorn-caldrà un tractament.

Referència: Blome, G. El nou manual de la curació per les Flors de Bach. Ed Robin Book (Barcelona)

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja