Teràpia de parella des de la perspectiva de la Teràpia Integral Conductual

La teràpia conductual tradicional per parelles postulava que per resoldre els problemes era imprescindible promoure un canvi en cada membre; però, diversos treballs han anat revelant que l'èmfasi en el canvi no sempre és el més adequat per a algunes parelles i davant de certs problemes. Jacobson i Christensen (1998) van plantejar que la clau per obtenir un millor resultat era combinar aquests canvis amb l'acceptació emocional de la parella. Des del seu punt de vista l'acceptació era la "baula perduda" en les intervencions maritals, encara que adoptar una actitud hagi estat una solució tan evident en la vida comuna de moltes parelles. Aquesta idea va configurar un dels aspectes fonamentals de la nova intervenció, anomenada a partir de llavors Teràpia Integral Conductual de Parella (IBCT, en les seves sigles en anglès: Integrative Behavioral Couple Therapy). El terme de "integral" deriva de la conjunció dels processos de canvi amb els d'acceptació, en un equilibri que es trobaria per a cada parella.

Acceptació i regles en la parella
Com és conegut, el concepte de l'acceptació és clau per a les teràpies de conducta de tercera generació.
Tanmateix, la seva aplicació en l'àmbit de la parella requereix d'algunes matisacions, ja que l'acceptació de la parella no és com acceptar un problema individual (d'ansietat, tristesa, idees recurrents, etc.) o acceptar el que l'altre faci sigui el que sigui. En realitat, l'acceptació no és tant d'una conducta com de les funcions d'aquesta. A més, les tècniques desenvolupades per assolir-la en el si de la parella són pròpies i originals.

Un altre element important en la IBCT té a veure amb el receptor de la conducta i el seu agent. Mentre que l'èmfasi en la teràpia de parella tradicional es posava en aquest últim (l'important era que l'emissor de la conducta canviés les seves actuacions), ara el focus es desplaça al receptor d'aquesta conducta i la seva resposta emocional davant seu (com valori i es prengui la conducta de l'agent). I aquesta idea connecta amb una altra clau de la IBCT, que consisteix a passar des d'un plantejament de conducta governada per regles propi de la teràpia tradicional (per exemple: has donar-li un petó quan arriba a casa, escoltar-lo amb aquesta actitud, "enxampar-lo" fent coses positives per a la parella i dir-li, etc.) a un modelat per les contingències; això és, l'important rau en el contacte amb els reforçadors naturals de la parella, de manera que les millores no es deguin a una cosa tan artificial (o, de vegades fins i tot, pueril) com aquests intercanvis o esforços per ajustar-se a "l'adequat" (la regla), sinó al que li serveix a aquesta parella en particular, en la seva vivència personal.

Les estratègies d'intervenció per aconseguir l'acceptació i la tolerància
Les estratègies d'acceptació s'empren com a eines per manejar les incompatibilitats, les diferències que semblen irreconciliables o els problemes que no s'acaben de resoldre. Des del marc teòric de la IBCT, les estratègies d'acceptació s'han d'entendre com un camí pel qual les parelles es serveixen dels problemes com a vehicles per millorar la intimitat i la proximitat mútues. A més, aquesta acceptació també implica afluixar en la lluita per intentar canviar l'altre; la qual cosa implica tant desprendre de la idea que les diferències mútues són insuportables, com abandonar la baralla per modelar a la parella en direcció a la imatge idealitzada que un té.

La primera de les estratègies -la unió empàtica ("empathic joining") - consisteix en que els membres aprenen a expressar el seu dolor o molèstia d'una manera que no inclou l'acusació cap a l'altre. Un mitjà per generar aquesta acceptació és a través de posar en contacte la conducta d'un membre de la parella amb la seva història personal, els seus models, etc. És a dir, el que es fa és contextualitzar el comportament que es considera problemàtic dins de la formulació que es va fer del problema. Així, la conducta negativa és vista com a part de les seves diferències.

La segona -la separació unificada ("unified detachment") - s'orienta a ajudar als dos membres a distanciar-se dels seus conflictes i discussions promovent una anàlisi de solució de problemes i afavorint diàlegs desapassionats i descriptius. A través d'ella, es convida a la parella a que s'enfrontin junts al problema. És a dir, es tractaria que quan es produeix un incident negatiu siguin capaços de parlar d'ell com quelcom extern a la relació, com si fos un "allò". És unificada perquè han de veure els dos junts (units) enfront al problema. Per exemple: "tenim un problema amb on anirà viure la teva mare"; o sigui, decidir on viu la mare és el problema davant del que hi ha la parella (els dos com una unitat).
Finalment, les estratègies de tolerància suposarien un altre grau diferent al de l'acceptació. Es posen en pràctica quan les estratègies anteriors no han funcionat com s'esperava. La idea de les estratègies de tolerància rau en el fet que si no es pot arribar a l'acceptació almenys toleren el millor possible el comportament de l'altre. En alguns casos, les tècniques de tolerància poden facilitar el camí cap a l'acceptació.

Gràcies a la incorporació d'aquestes estratègies la IBCT ha aconseguit evidències empíriques que la situen com una teràpia més eficaç que la teràpia conductual tradicional i, per tant, seria la intervenció d'elecció en molts casos.

L'article complet de Jorge Barraca, en anglès, es pot trobar a la Revista Psicothema:
Barraca, J. (2015). Integrative behavioral couple therapy (IBCT) as a third-wave therapy. Psicothema 27 (1), 13-18.

Font: infocop

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja