Sobre la manipulació i el xantatge emocional

La manipulació és un recurs per sortir de situacions difícils, que empra qui és més feble o està en una posició més fràgil o vulnerable.

És el mateix la manipulació que el xantatge emocional, l'assetjament moral o el tan anomenat mobbing? No, però gairebé. Totes són formes d'abús interpersonal. Podem dir que hi ha un continu entre totes aquestes formes d'abús.

Al principi podem trobar la manipulació com quelcom subtil, de vegades fins i tot imperceptible, basat en el desig de sortir-se'n amb la seva a costa d'un altre. Quan la manipulació és insuficient es recorre al xantatge emocional: Fer sentir al proïsme por, culpa o vergonya, i exercir un grau variable de poder sobre aquesta persona. Si el xantatge tampoc funciona, comença a plantejar-se la possibilitat d'emprar l'agressió física. L'assetjament moral, especialment quan s'exerceix en el medi laboral (mobbing) suposa un grau elevat de poder per part de la persona que l'exerceix.

És, especialment en el pla de la conducta assertiva, que el porta a emprar primer mitjans subtils per aconseguir que els altres facin el que ell vol, i després cada vegada més agressius fins arribar a la violència pura (més emocional que física). Aquest individu té un important dèficit d'habilitats socials.

Els manipuladors són llops amb pell de xai; semblen encantadors i soferts, quan en realitat són amenaçadors i insensibles: empren la por, l'obligació i el sentiment de culpa per aconseguir que facis el que ells volen en comptes del que desitjes. Veuen als altres com titelles a les seves mans i, quan les persones no responen als fils invisibles que ells mouen, passen a les amenaces.

Les seves intimidacions adopten diferents formes, però en el fons totes signifiquen el mateix: "patiràs si no et comportes com vull". Quan fas el que ells volen t'envolten amb una reconfortant intimitat paternal o maternal. Quan no ho aconsegueixen apel·len a les seves tàctiques. Per escapar de la seva extorsió emotiva i no tornar a caure en una emboscada, cal entendre com funciona la manipulació, enfrontar-se a ella i definir estratègies per a cada situació. El manipulador utilitza la por, l'obligació i la culpa com a instruments per obligar-nos a cedir: ens fan témer les conseqüències de no donar el braç a tórcer als seus desitjos, sentir-nos obligats a satisfer-los o que sentirem remordiment si no claudiquem.



En el fons, tot és el mateix: Inseguretat del manipulador, que empra tècniques per resoldre els seus problemes basades en l'agressivitat activa o passiva. Aquest individu té un important dèficit d'habilitats socials, especialment en el pla de la conducta assertiva, que el porta a emprar primer mitjans subtils per aconseguir que els altres facin el que ell vol, i després es posen cada vegada més agressius fins potser arribar a la violència pura i dura. Cal tenir en compte la diferència entre un psicòpata, la conducta manipuladora del qual és, per dir-ho d'alguna manera, "innata", i una persona que té empatia però que ha rebut molts cops i que, a fi d'ocultar-ho i "sobreviure", ha esdevingut un manipulador. És una diferència que a simple vista pot semblar subtil, però que explica per què algunes persones poden deixar de manipular i d'altres no. La manipulació és el més denigrant per a la persona humana.



Qui manipula? Tota persona que utilitzi als altres per aconseguir els seus desitjos, és un manipulador. Els manipuladors quotidians són aquestes persones que passen per la nostra vida imposant la seva visió del món i la seva forma de fer i sentir. Aquests individus que s'aprofiten d'una relació estreta i afectuosa per satisfer les seves necessitats, sense importar-li en absolut els sentiments de l'altra persona.


No cal recordar que la capacitat de manipular la tenim tots. En major o menor mesura, tots hem emprat en més d'una ocasió aquestes estratègies, especialment en la infància. Però quan aquestes tècniques es converteixen en la manera predominant de relacionar-se amb les altres persones, quan un acaba preguntant-se si allò és una relació de parella o d'amistat, o simplement un intercanvi comercial, segurament sigui més que una estratègia passatgera.

És en aquest moment quan un es pregunta si la persona en qüestió manipula causa de ferides passades i mancances afectives (en aquest cas, estarà manipulant inconscientment i sense la intenció de causar dany) o si ho fa perquè gaudeix del sofriment aliè i no té intenció de modificar la seva conducta. En el primer cas, si així ho decideix, amb un tractament i molt esforç personal, podrà reduir el grau de manipulació. En el segon, millor sortir corrent i deixar de banda la il·lusió que algun dia canviarà!


Què els passa a les persones que utilitzen de forma patològica la manipulació? Tenen una història d'aprenentatge emocional deficitària: Segons diferents estudis ells o els seus pares poden haver patit maltractaments físics, psíquics o abandonament precoç, sigui físic o emocional. Potser van perdre a la mare massa aviat (o això va succeir en dues generacions anteriors), o potser un dels seus pares tenia un trastorn greu de personalitat, o van patir altres experiències traumàtiques. Potser simplement fossin aquest fill o filla a qui els seus pares mai van fer massa cas, o a qui carregar amb responsabilitats abans d'hora.

Quan intentes parlar d'emocions amb ells tens una sensació com "de buit". Encara que socialment semblin encantadors, o almenys educats, si els treus dels tòpics no saben parlar de sentiments positius, perquè en la seva infància, o bé no hi va haver ningú que pogués ensenyar-los, o l'únic que van poder adquirir va ser por, una por visceral i atroç que els consumeix per dins. Per descomptat, ho negaran i projectaran.

No és que no hagin tingut història d'aprenentatge: La vida passa per igual per a tots. El que passa és que ningú els ha ensenyat valors com la tolerància, el respecte a l'altre o l'amor no comercial.
 
 Els falta confiança en ells mateixos. Aparenten una autoestima de la qual manquen. Són persones molt insegures. Se senten incòmodes en tot tipus de relacions, així que projecten en els altres aquesta inseguretat i la compensen intentant fer veure que només ells són els que tenen la veritat. Això és cert en els casos de narcisisme, però no de psicopatia. Un apunt és que el psicòpata sí que té una alta autoestima. Alguns experts afirmen que el sentiment d'inseguretat dels psicòpates sorgeix del fet que saben que són diferents de la resta de les persones, i que tenen por de ser descoberts. Però això no implica en el més mínim que se sentin inferiors.

Tornant a la manipulació, mostren intolerància, dogmatisme, crítica destructiva i fins i tot agressivitat física i verbal quan la seva posició sembla veure amenaçada. I també un desig gairebé compulsiu d'assabentar de tot perquè la situació no se'ls escapi del seu control.


Senten por davant l'avaluació social. Necessiten donar una bona imatge. La inseguretat els duu a ser força temorosos en les seves relacions socials. Encara aparentin tot el contrari, tenen una por atroç a l'avaluació i es posen nerviosíssims quan es troben en un medi social ampli i pot ser descobert el seu caràcter manipulador. Temen al ridícul, i canvien per complet quan estan envoltats d'altres persones, almenys al principi. Després eviten activament aquestes situacions, i per justificar s'enfaden per qualsevol cosa quan es troben en una d'elles i juren no tornar més, o bé tornen a utilitzar la seva projecció preferida i es dediquen a criticar constantment els errors que cometen les seves persones significatives.

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa