Sobre la fòbia. Una introducció en forma d'entrevista.

- Quants tipus de fòbies tractes? I quantes n’hi ha en total que estiguin diagnosticades?

Les fòbies estàn incloses dins dels trastorns d'ansietat, i quan la por es refereix a quelcom concret (ocells, sang o anar en avió, per exemple) s'anomena fòbia específica. Altres tipus de fòbies incloses en el Manual de Diagnòstic de Trastorns mentals (DSM-4) són la fòbia social, i l'agorafòbia.

En la darrera versió del Manual de Diagnòstic de Trastorns mentals (DSM-4) (a l'octubre de 2013 es publica en espanyol la nova versió DSM-5) hi apareixen els requisits de diagnòstic. Els criteris generals per  fer el diagnòstic de trastorn per fòbia són:

A. Temor acusat i persistent que és excessiu o irracional, desencadenat per la presència o anticipació d'un objecte o situació específica (p.ex., volar, precipicis, animals, administració d'injeccions, visió de sang).

B. L'exposició a l'estímul fòbic provoca gairebé invariablement una resposta immediata d'ansietat, que pot prendre la forma d'una crisi d'angoixa situacional o més o menys relacionada amb una situació determinada.
Nota : En els nens l'ansietat pot traduir-se en plors, enrabiades, inhibició o abraçades.

C. La persona reconeix que aquesta por és excessiva o irracional.
Nota : En els nens aquest reconeixement pot faltar.

D. La (les) situació (ns) fòbica (ques) s'eviten o se suporten a costa d'una intensa ansietat o malestar.

E. Els comportaments d'evitació, l'anticipació ansiosa, o el malestar provocats per la situació temuda interfereixen acusadament amb la rutina normal de la persona, amb les relacions laborals ( o acadèmiques ) o socials, o bé provoquen un malestar clínicament significatiu.

F. En els menors de 18 anys la durada d'aquests símptomes ha d'haver estat de 6 mesos com a mínim.

G. L'ansietat, les crisis d'angoixa o els comportaments d'evitació fòbica associats a objectes o situacions específiques no poden explicar-se millor per la presència d'un altre trastorn mental, per exemple, un trastorn obsessiu-compulsiu (p. ex. por a la brutícia en un individu amb idees obsessives de contaminació), trastorn per estrès posttraumàtic (p.ex., evitació d'estímuls relacionats amb un esdeveniment altament estressant), trastorn d'ansietat per separació ( p.ex., evitació d'anar a l'escola ), fòbia social ( p. ex., evitació de situacions socials per por que resultin compromeses), trastorn d'angoixa amb agorafòbia, o agorafòbia sense història de trastorn d'angoixa.

Tipus :
tipus animal
Tipus ambiental ( p. ex. alçades, tempestes, aigua )
Tipus sang - injeccions -dolor
Tipus situacional ( p. ex., Avions , ascensors, recintes tancats )
Altres tipus ( p. ex. , Evitació fòbica de situacions que poden provocar ennuegaments ,vòmit o adquisició d'una malaltia ,en els nens ,evitació de sorolls intensos o persones disfressades ).

-Cada fòbia té un tractament diferent? S’agrupen diferents fòbies per a un mateix tractament?

En termes generals el tractament és el mateix per a totes les fòbies, tot i que els tractaments varien en funció de la corrent psicològica amb la que es treballa (psicodinàmica, conductual, cognitiva, etc. Per la manera que tinc de treballar, el tractament és específic per a cada persona, per què cada persona viu la seva por i la seva vida d'una manera molt personal, per tant, el tractament també és personalitzat. Dit amb altres paraules, no tractem malalties, sinó persones.

- De totes elles, quines són les més comuns? I les més estranyes?

Caldria buscar les estadístiques oficials, però en l'entorn en què treballo, les més habituals són l'agorafobia amb atac de pànic i la fòbia social. Les més poc habituals que m'he trobat han estat la  fòbia a empassar aliments (per por a ennuagar-se), i al que una pacient anomenava fòbia a l'embaràs, però que més aviat era por als canvis físics i hormonals que suposa estar embarassada.

-Algun cop hi haurà un tractament generalitzat que les pugui combatre?
Amb teràpia psicològica no ho crec, ja que per a una persona li pot anar bé un tractament que, per a una altra, sigui contraproduent. Això també passa amb els medicaments. A nivell farmacològic tampoc ho crec. Actualment hi ha medicació per disminuir l'ansietat, però no per “eliminar” la por a res.

-És fàcil resoldre aquest tipus de problemes? Per què?
Quan és un problema que s'ha cronificat, resulta més laboriós, per què el pacient s'ha “acostumat” a les conductes evitatives i ha tingut molt temps per consolidar el seu temor. La fòbia social, per exemple, té molts aspectes que van més enllà de la por, com la baixa autoestima, la falta de confiança en un mateix i en els altres, vivències traumàtiques durant la infantesa... i treballar això porta el seu temps. No es pot arreglar en dos mesos el que s'ha fet malbé durant 20 anys.

Quan són problemes aguts, recents, acostuma a ser més ràpid, tot i que aspectes com la confiança en un mateix o l'autoestima (que venen de més enrere en el temps) també hi són implicats.

-Ens pots explicar algunes de les tècniques que es fan servir a l’hora de voler fer perdre la por a algú?

L'eina bàsica és la Tècnica de relaxació. N'hi ha de diferents tipus, com la Relaxació progressiva o la Respiració conscient, però totes tenen en comú que disminueixen el nivell d'ansietat permetent a la persona estar més tranquil·la per afrontar una situació determinada.

La desensibilització sistemàtica és un mètode basat en la psicoteràpia conductista que es basa en reduir gradualment el vincle entre l’ESTÍMUL (per exemple, una aranya) i la RESPOSTA (per exemple, la por) presentant a poc a poc l’ESTÍMUL i fen que la persona es relaxi.

Va molt lligada al contracondicionament, que és un mètode que es basa en substituir el vincle ESTÍMUL-RESPOSTA per un altre (Per exemple, substituint “aranya-por” per “aranya-confiança”. La desensibilització sistemàtica es basa en dos principis fonamentals: Una emoció pot contrarestar una altra emoció; i és possible habituar-se a les situacions amenaçadores.

La DS requereix tres condicions: Saber relaxar-se mitjançant alguna tècnica efectiva de relaxació, Crear una sèrie gradual de situacions de pràctica que produeixen ansietat a la qual anomenem "jerarquia". Les situacions es poden practicar a la imaginació o a la realitat. I finalment recórrer les situacions graduades relaxant-se a cadascuna i dominant-la abans de passar a la següent.

La hipnosi clínica, i els seus derivats com la Programació Neurolingüística (PNL); la Desensibilització per moviments oculars bilaterals (EMDR); o el Focusing són tècniques més recents i que també s'utilitzen amb èxit.

-Quines són les reaccions més estranyes o anecdòtiques que has viscut en la teva vida professional respecte les pors d’alguns dels seus pacients?
No acostumem a trobar-nos reaccions estranyes. Com anecdòtic, el cas d'un home amb fòbia a les injeccions, que, després de tres sessions de teràpia va haver d'anar a fer-se una anàlisi i em va explicar que estava molt content per què va estar la mar de tranquil. Una setmana després es va posar en contacte amb mi dient-me que m'havia mentit, que s'ho va passar fatal, però que no volia tornar al psicòleg per por a què diria la gent.

Un tractament psicològic no pot funcionar bé si la persona no pot confiar en el psicòleg que l'ajuda. La reflexió amb humor és que abans de tractar la fòbia a la sang, aquest home havia de tractar-se la “fòbia al què diran si s'assabenten que vaig al psicòleg”! Encara queda una mica d'estigma en relació als psicòlegs i a rebre teràpia. Cada vegada menys, però.

- Quins són els casos més estranys que has hagut de tractar? Com ho vas resoldre?

Ja et dic que no n'hi ha, d'estranys; cada persona és un món i les seves pors són ben lícites.

-Quina explicació científica es dóna a que la gent tingui fòbies, o que li apareguin tals fòbies? Quins són els motius principals que un cop han aparegut, aquestes creixin a l’interior d’una persona fins a provocar-li una malaltia com és una fòbia?

La fòbia no és més que l'associació entre un estímul i una resposta (un gos, per exemple, i una emoció: la por).  Els motius pel que aquesta associació es consolida en l'interior d'una persona depenen de la intensitat del “shock” i de la freqüència en què la persona pensa en aquella situació i va creient que és summament perillosa. En llenguatge planer, menjar-se l'olla no és un bon remei. Negar la por, tampoc ho és. Afrontar la por amb consciència, sí l'és.

- Quina diferència hi ha entre una mateixa fòbia en una persona adulta i una d’infantil? Es tracta de la mateixa manera?

No hi ha diferències més que en la temàtica i en els criteris de diagnòstic. És poc habitual que un adult tingui por als monstres de la nit. En un infant és més habitual. En els infants, la col·laboració dels pares i mestres és fonamental.

-És possible que hi hagi seqüeles després de tractar-les? Quines i de quin tipus?
No m'he trobat amb seqüeles fruit d'un tractament psicològic.

-Hi pot haver algun moment que es puguin extingir totalment de la societat? Com hauria de ser aquesta societat perquè això fos així.

És complicat, per què la nostra espècie ha sobreviscut gràcies a la por. Tot i això, és ara, que ens creiem déus, que la nostra supervivència com a espècie està més en perill. Per a que les fòbies i les pors desapareguessin... entre d'altres coses caldria que deixéssim de tenir por al dolor i a la mort. Així viuríem més vius!

Moltes Gràcies
Ignasi Palop (entrevistador)

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja