Mindfulness, atenció i consciència plena

La paraula anglesa mindfulness es pot traduir per atenció i consciència plena, i està molt relacionada amb l'acte de meditar. Si mai has meditat, probablement has pogut experimentat un estat de relaxació i pau mental.

Està demostrat científicament els beneficis físics i psicològics que aporta la Meditació, no només per problemes d'ansietat, pors o depressió, sino també per l'òptim funcionament de la vida diària (capacitat de concentració, memòria, agilitat mental...)

La meditació sovint es descriu com una pràctica que calma i silencia la ment. Però... ha de quedar aquesta calma i pau mental circumscrita als 20 o 30 minuts de meditació? Imagina poder mantenir aquest estat durant tot el dia. Sabem que això és possible, i que l'estrès i les malalties derivades de l'estrès disminuirien notablement a la nostra societat.

Viure una vida plenament conscient trenca amb els prejudicis que moltes persones tenen de la meditació. Per algunes, és una pràctica que fan soles. Per una banda mediten. Per l'altra treballen, dediquen temps a la familia, a les obligacions i més. És a dir, que durant el període de silenci, poden tenir una experiència profunda de pau interior, però una vegada s'acaba, els seus pensaments i les seves emocions prenen el relleu de nou.

De fet, tant si un està molt experimentat en la meditació, com si mai n'ha fet cap pràctica, la majoria de persones dediquen el dia pensant pensaments que van d'un lloc a un altre. Les veus del cap (popularment se li diu ratllada mental) diuen coses tals com "Això no m'agrada", "Ara em surten amb aquesta història?", "I si fes això?", o ""mai hauria d'haver fet això". És com si tinguéssim un paràsit mental dins del nostre cap parlant tot el dia, jutjant, opinant, tement, il·lusionant-se… És a l'hora d'anar a dormir quan, exhaustes, aquestes persones poden aturar temporalment el seu diàleg intern.

Quan medites, no obstant, aprens a calmar la ment mentre estàs assegut en silenci. Però, què tal seria poder mantenir aquest estat meditatiu, de plena atenció conscient, durant tot el dia?

La clau està en ser 100% present i conscient en una sola tasca, sense deixar-te endur pel paràsit mental i el seu diàleg intern. Per què… no som la nostra ment. Som qui observa aquesta ment. Pensa que si fóssim la nostra ment i els nostres pensaments, no ens els podriem observar. Dit d'una altra manera, un televisor que emet sons i imatges no és conscient que els està emetent. Nosaltres som els observadors d'aquest televisor (no som el televisor), som la consciència que observa els sons i les imatges del televisor. De la mateixa manera, no som els pensaments i emocions que hi ha en el nostre interior, si no la consciència que els observa.

Quan ens adonem d'aquesta veritat i la posem en pràctica a la vida diària, tenim la oportunitat de deixar de ser esclaus de l'incessant torrent de pensaments i emocions que passen pel nostre cos. No es tracta que els eliminem, és impossible. Només es tracta de debilitar-los fins que desapareguin, i només es pot fer deixant d'alimentar el paràsit amb més pensaments, deixant de donar-li més rallada mental.

I com se'l debilita? Centrant-nos en el present, en el que existeix aquí i ara. Si estàs llegint aquest article, posant tota l'atenció en l'article i en tu. Si estàs conduint o fent esport, tota l'atenció en la conducció o en l'activitat física (què facil és posar el pilot automàtic quan es condueix o es fa segons quin esport, i entrar en el món paral·lel de la ment, amb el que es podria haver fet ahir, o s'hauria de fer demà). Si estàs escoltant algú, posar conscientment tota l'atenció en el que diu i en el què es mou dins teu quan escoltes. És que és l'únic que és real en aquell moment!

Per això, una de les eines més utilitzades i poderoses que tenim és el de la respiració: És posar l'atenció conscient en la pròpia respiració, i quan venen pensaments, adonar-te'n per evitar entrar dins d'ells i convertir-te en "el televisor". Al adonar-te'n, et mantens en el lloc d'observador, que és l'únic lloc que t'obre la porta a la veritable pau interior. I si caus en la xarxa del diàleg intern (assumptes del passat o del futur, mai del present)? no passa absolutament res, quan te n'adonis torna a centrar-te en el moment present, en el que estiguis veient,  fent o sentint en aquest lloc i en aquest moment.

És una qüestió d'entrenament, on la perseverància és la clau. Ningú s'estranyaria que tots necessitem fer entrenament durant uns mesos per poder fer la Mitja Marató, oi? Doncs el mateix amb viure la vida amb plena atenció conscient. La claretat mental, el benestar i la pau interior que n'obtenim compensen amb escreix l'esforç.
 

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja