L'experiència de fer vacances en cotxe

La Thelma i la Louise, en la pel·lícula homònima, feien vida mentre conduïen. Anaven improvisant cada minut de les seves vides mentre feien carretera. I van ser responsables fins al final de les seves decisions. Millor que no expliquem el final de la road movie dirigida per Ridley Scott el 1991, per no espatllar-la als que encara no l’han vist.

En qualsevol cas, cada estiu són molts els que, de manera similar a la pel·lícula, opten pel seu cotxe, moto o furgoneta per crear les seves vacances sobre la marxa. L’elecció del tipus de vehicle no porta implícita una manera de viatjar, esclar, però comporta, per a molts viatgers, l’adopció d’un modus vivendi provisional basat en la llibertat, la improvisació i el romanticisme de la carretera.

“Són persones que aposten per la seva llibertat i autonomia, que s’oposen als viatges organitzats, i als quals, sobretot, els agrada conduir”, explica el psicòleg Xavier Oñate. De fet, les persones que condueixen molts quilòmetres “acaben entrant en comunió amb el cotxe, la carretera i la natura, fins al punt que es converteixen en una única unitat, tal com sempre s’ha dit dels artistes, o dels budistes, fins i tot”, diu Oñate.

Sigui com sigui, conduir a les vacances permet poder decidir fins a l’últim moment –o pràcticament–, cosa que proporciona una “sensació de poder personal, perquè a la vida diària hi ha moltes coses que ens vénen donades”, afirma el psicòleg. A més, hi ha un altre factor: dins l’espai tancat i metàl·lic del cotxe, es crea una intimitat enriquidora entre el conductor i els acompanyants. “Ets tu amb els teus acompanyants i prou”, diu Albert Alomà, gerent de les escoles de conducció segura del RACC.

[...]

Viure la natura
Un Volvo 850, una família i un destí: El Cap Nord. El psicòleg Xavier Oñate era un adolescent de 16 anys quan se’n va anar amb els seus pares i les seves germanes al país nòrdic en cotxe. Era l’any 1993. Van sortir de Barcelona i es van aturar a tot arreu: Noruega, Dinamarca, Suècia i diferents poblacions de Suïssa com a extra. Van ser 25 dies i 14.000 quilòmetres, tot veient al volant el seu pare i la seva mare, que s’anaven combi- nant la conducció.

L’experiència va ser colpidora per al Xavier: “Era com si tingués- sim més contacte amb el paisatge; vivíem l’aventura”. Si un dia veien un càmping, decidien quedar-s’hi a dormir. Si plovia i trobaven un hotelet, doncs s’hi quedaven. Els plans els decidien al moment. Tot s’anava adaptant a les necessitats que anaven sorgint pel camí.

El millor de tot el viatge, recorda el Xavier, va ser quan la família va arribar al cap Nord, on no es fa mai de nit, ni tan sols en plena matinada. “Eren les tres de la matinada i encara era de dia, i a aquella hora de la nit, després d’haver contemplat bé el pai-satge, ens vam dirigir cap a un càmping per dormir”, fa memòria Oñate. Ara ja adult, el Xavier està repetint l’experiència dels viatges en cotxe que va viure amb els seus pares, aquest cop amb els seus fills. De fet, ja ho han començat a fer. Quan el gran tenia dos anys i mig, i el petit només sis mesos, ja van fer un viatge a Lleó. “Esclar que en tot moment vam respectar les necessitats biològiques d’un nadó de sis mesos, però el viatge el va portar molt bé. I si s’hi acostumen des de petits, de grans podrem emprendre grans aventures”, afirma.

Article de la periodista Trinitat Gilbert publicat el 24-9-11 al Diari Ara

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja