La Síndrome d'Alienació Parental (7)

Consells per al tractament dels fills

1) Si els fills afirmen sovint que són maltratactats en les visites amb el progenitor alienat: El prendre seriosament aquestes al·legacions és un mal servei així com antiterapéutic. El que els fills pretenguin voler, no és sempre el millor per a ells. El terapeuta ha de veure la seva animositat com superficial i fabricada per obtenir l’aprovació del progenitor alienador. L’enfocament adequat seria dir-los “Anem, aquestes coses no han passat. Parlem més bé del que va passar realment, com per exemple la vostra pròxima visita amb el vostre pare o mare”. El terapeuta ha de recordar als fills que abans de la separació, tenien una bona relació amb el progenitor alienat.

2) Els fills no volen anar amb el progenitor alienat, o se’n van justificant la seva decisió amb diverses raons, destinades a acontentar el progenitor alienador. “Vaig únicament pels seus diners” o “Si no vaig, no ens donarà més diners i ens morirem de fam”: Els fills necessiten una excusa per anar amb el progenitor alienat sense perdre l’afecció del progenitor alienador. Necessiten la possibilitat de dir-li que odien a l’altre progenitor, però que van únicament per evitar les sancions del tribunal. No demanen res més que estar obligats per algú, qui els amenaci progressivament amb aquestes sancions. El terapeuta ha d’acomplir amb aquest paper, cosa que implica que sigui acusat d’obligar-los i de manipular-los cruelment. El fet ideal és que hagin tingut l’experiència que el tribunal ha decidit aplicar realment les amenaces de sancions financeres o penals, utilitzades pel terapeuta. El fill no té més que una idea vaga del perquè no vol anar-se’n amb el progenitor alienat. Si no té una raó precisa d’anar, prefereix pujar aquesta restricció draconià.

3) Passa sovint que els fills més grans prenen al seu càrrec la programació dels fills més joves, durant les visites amb el progenitor alienat - “al camp enemic”. Els més grans són els primers a manifestar els símptomes del SAP. És clàssic que el més gran es trobi a l’estadi greu, el segon en el estadi mitjà i el menor a l’estadi lleuger: La separació dóna menys oportunitat al progenitor alienador d’agafar l’altre progenitor. Programar els fills perquè siguin irrespectuosos, desobedients o turbulents durant les visites és un bon mitjà de descarregar el seu odi.

Si el progenitor alienat ha estat descrit com incompetent, el més gran creu que ha d’assumir el seu paper. Si ha estat descrit com perillós, el més gran creu que ha de protegir els més nois. El més gran pot rellevar el discurs infamant del progenitor alienador, o animar als altres a robar o a destruir els objectes del progenitor alienat. El millor enfocament consisteix a organitzar les visites de manera que siguin separats els fills fins ara que cadascun obtingui l’experiència de que les conseqüències terribles predites al visitar al progenitor alienat, no són reals.

4) El moment de passar d’un progenitor a l’altre és particularment dolorós per al fill víctima d’un SAP. El conflicte de lleialtat és exacerbat si els dos pares són presents: El millor lloc per efectuar aquesta transició és el gabinet del terapeuta. El progenitor alienador porta els fills i es queda algun temps amb el terapeuta. Després els fills es queden una estoneta sols amb el terapeuta. L’altre progenitor arriba finalment, es queda una estona amb els fills i el terapeuta, abans d’anar-se’n amb ells.

5) Passa que els fills menteixen, exageren, disfressen la veritat o intenten manipular el seu interlocutor: El terapeuta ha de dissuadir als fills de voler complaure a cadascun dels seus pares, dient exactament el que pensa que el seu progenitor volgués escoltar en aquell moment. El terapeuta ha de fer tot el possible per dissipar tota mentida. Deu mostrar-se bastant incrèdul cap als al·legacions dels fills a propòsit del progenitor alienat. Una vegada refutat el argument del fill, cal passar de pressa a una altra cosa. La pròxima vegada, cal insistir sobre el fet que l’al·legació passada no s’ha produït durant l’última visita.

Segons Gardner, en certs casos cal “modular” el temps de les visites. El terapeuta hauria de tenir tota la llibertat de prendre les decisions sobre l’extensió i la freqüència de les visites. Doncs és impracticable l’haver de recórrer al tribunal cada vegada que la durada de les visites ha de ser revisat.

El terapeuta ha de veure el tractament com una desinformació i una desprogramació. Cal ajudar al fill perquè s’adoni que ha estat víctima d’un rentat de cervell (el que és més fàcil de fer entendre a fills més grans). La tècnica consisteix a parlar-li en aquests termes:

“No et demano que creguis en les meves paraules. Vull que facis les teves pròpies observacions. Vull que pensis en el que ha passat durant la teva última visita amb el teu pare (mare) i que et preguntis si les coses que la teva mare (pare) ha dit que anaven a passar, han passagut realment o no. Durant la teva pròxima visita, vull que et fixis i que arribis a les teves pròpies conclusions a propòsit de l’existència de tal perill o de tal fet. Dius que ets bastant gran i bastant intel·ligent per tenir les teves pròpies idees. Estic d’acord amb tu. La gent intel·ligent es forma una idea basant-se en les seves pròpies observacions i no en les afirmacions de l’altra gent, sigui qui sigui. Exactament com et vaig demanar que em donessis proves del que el teu creus, basat en el que has vist en el passat, ara et demano que em donis les proves, la pròxima vegada, després de la teva pròxima visita, basat en el que hauràs vist i viscut tu mateix.”

Passa també que una família es divideix en dos després d’una separació acompanyada d’una campanya de denigració que hagi tingut èxit només amb una part dels fills (o acompanyada de dues campanyes de denigració entrecreuades). Les visites arriben a ser el que està en joc en els xantatges: els fills vivint amb un progenitor van a visitar a l’altre a condició que els que viuen amb ell vinguin amb ell primer. Tals visites valen més que cap visita.

Quant la tinença no estigui decidida, la relació amb el progenitor que és més pròxim psicològicament es percep amenaçada. Una vegada proclamada la sentència, el fill pot detenir el seu campanya de denigració i aprofitar amb serenitat els moments passats amb el progenitor alienat.

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja