La Síndrome d'Alienació Parental (6)

Mesures a prendre davant la detecció del SAP

1. Identificar la síndrome: El fenomen que consisteix que un progenitor torni als fills en contra de l’altre progenitor, és quelcom fàcil de comprendre. No obstant, històricament, el procés ha estat difícil d’identificar. Per conseqüència, han existit extensos procediments, juntament amb nombroses queixes i barrejant-se en la recerca de detalls, que a vegades al final es evaporen espontàniament.

És important, abans de diagnosticar això, estar segur que el progenitor alienat no mereixi de cap manera ser rebutjat i odiat per comportaments realment menyspreables. La tasca cal confiar-la a un professional de la salut mental, que conegui o que hagi estudiat aquest tipus de malaltia. El professional haurà de fer passar als pares per una sèrie de test psicològics, i formularà recomanacions.

En les seves guies per a pares i professionals, on es mostra com un pioner en la matèria, Gardner ha presentat una descripció detallada del fenomen, identificant una sèrie de comportaments dels fills i dels pares.

2. Intentar una mediació: Una mediació destinada a trobar un terreny d’acord i un modus vivendi, és preferible a una acció legal en la justícia, que pot deteriorar de manera dramàtica la relació entre els pares per molt temps. Els professionals de la salut, al corrent de la síndrome d’alienació parental, dels seus orígens i dels seus efectes, han d’intervenir al més ràpid possible, per evitar que els danys causats per l’alienació es tornin irreversibles.

Els pares s’han d’avaluar separadament. Una vegada verificat que cap dels pares representa un perill per als fills, la feina de mediació pot començar. Un dels seus efectes serà el “pontejar” l’alienació dels fills per un dels seus pares. Si aquesta primera fase falla, cal adoptar una actitud més dura i recórrer al sistema judicial.

3. Anar al tribunal: Si el procés s’identifica, encara que el mateix no hagi donat fruits encara, ha de ser vist pels professionals com una violació directa i intencionada d’una de les obligacions més fonamentals d’un progenitor: la promoció i l’estímul d’una relació positiva i harmoniosa entre el fill i el seu altre progenitor.

Segons Gardner i Lowestein el progenitor que anima els seus fills a ignorar els drets de visita, ha de ser castigat pel tribunal per a cridar-lo a l’ordre. No es pot admetre que un progenitor estable i capaç sigui privat del dret de jugar el seu paper parental. Sense l’amenaça de multes severes, d’estada a la presó o de perdre totalment la tinença, el progenitor alienador tindrà pocs motius per canviar.

D’altra banda, aquestes amenaces donen als fills alienats una excusa, que necessiten per veure al progenitor alienat, mentre que no decepcionaran al progenitor alienador. Major afirma que sense intervenció exterior i sense ajuda psicològica, és probable que el fill mai s’adoni del que es va passar. Així mateix, diu que es pot curar als fills amb una teràpia apropiada, només a condició que la acció verinosa del progenitor alienador sigui neutralitzada.

Errors que han d’evitar-se, segons Lamontagne i Gardner:

1) Tenir en compte únicament l’opinió dels fills: Els fills observats semblen funcionar bé a l’escola. La seva vida social sembla normal i, a primera vista, no presenten psicopatologia particular. No obstant, tots, en diversos graus, demanen la cessació dels contactes amb l’altre progenitor. És llavors quan es disposa que, per l’interès del fill, acabin les visites per ser traumatitzants.

2) Donar l’ordre que els dos pares decideixin junts el benestar dels fills: Això significa ignorar l’amplitud del problema. D’una banda cal deixar de creure en la bona voluntat de l’alienador, d’altra banda cal parar la seva acció nefasta utilitzant el poder que té la societat, és a dir recorrent a la “funció tercera”.

3) Ordenar una teràpia familiar tradicional: Ordenar una teràpia tradicional no té efecte. Els pares que indueixen una síndrome d’alienació parental no són candidats a una teràpia. Un candidat ha de ser conscient del fet que té un problema psicològic i ha de voler curar-se. Pel que fa als fills, fins i tot amb una sessió de teràpia diària, la resta del temps seria utilitzat per continuar adoctrinant-los. Es pot comparar un progenitor alienador amb el guru d’una secta. Perquè una desprogramació tingui èxit, el fill ha de ser separat de tot contacte amb l’autor de l’adoctrinament. Finalment, ordenar una teràpia tradicional dóna al progenitor alienador un avantatge, ja que el temps juga en el seu favor.

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja