La Síndrome d’Alienació Parental (4)

EL NEN ALIENAT

El progenitor alienador confia al seu fill, amb força de detalls, els seus sentiments negatius i les experiències dolentes viscudes amb el progenitor absent. El fill absorbeix la negativitat del progenitor i arriba a ser d’alguna manera el seu terapeuta. Sent el deure protegir al progenitor alienador.

El fill alienat sent que ha d’escollir el camp del progenitor alienador. És ell qui té el poder, i la supervivència del fill depèn d’ell. No s’atreveix a acostar-se al progenitor alienat. Només explicarà el que no li agradava durant el règim de visites. Un detall o un incident aïllat és utilitzat pel progenitor alienador, afirmant que al fill no li agrada estar amb l’altre progenitor.

Els fills alienats adquireixen les mateixes il·lusions que el progenitor alienador, en els procediments psiquiàtrics, s’anomena “bogeria de a dos”.

Criteris d’identificació del nen alienat

Gardner i Major estableixen vuit criteris:

1. Campanya de denigració: Aquesta campanya es manifesta verbalment i en els actes.

2. Justificacions fútils: El fill dóna pretextos fútils, poc creïbles o absurds per justificar la seva actitud.

3. Absència d’ambivalència: El fill està absolutament segur d’ell i del seu sentiment cap al progenitor alienat, és segur i sense equívoc: és l’odi.

4. Fenomen d’independència: El fill afirma que ningú ho ha influenciat i que ha arribat sol a adoptar aquesta actitud.

5. Sosteniment deliberat: El fill presa de manera pensada la defensa del progenitor alienador en el conflicte.

6. Absència de culpabilitat: El fill no sent cap culpabilitat per la denigració o l’explotació del progenitor alienat.

7. Escenaris prestats: El fill compte fets que manifestament no ha viscut ell, o que ha escoltat comptar.

8. Generalització a la família estesa: El fill estén la seva animositat a la família sencera i als amics del progenitor alienat.

Els tres estadis de la malaltia del fill

Gardner estableix tres estadis o graus de gravetat

Estadi I (lleuger): En aquest estadi, les visites es passen en general de manera tranquil·la, amb una mica de dificultats en el moment del canvi de progenitor. Quan el fill està amb el progenitor alienat, les manifestacions de la campanya de denigració desapareixen o es fan discretes i rares. La motivació principal del fill és conservar un lligam sòlid amb el progenitor alienador.

Estadi II (mitjà): El progenitor alienador utilitza una gran varietat de tàctiques per excloure l’altre progenitor. En el moment de canvi de progenitor, els fills, que saben el que el progenitor alienador vol escoltar, intensifiquen la seva campanya de denigració. Els arguments utilitzats són més nombrosos, però frívols i absurds. El progenitor alienat és completament dolent i el un altre completament bo. Malgrat això, accepten anar-se’n amb el progenitor alienat i, una vegada totalment aïllats del progenitor alienador, es posen més cooperatius.

Estadi III (greu): Els fills estan generalment pertorbats i sovint fanàtics. Tenen els mateixos fantasmes paranoics que el progenitor alienador cap a l’altre progenitor. Poden entrar en pànic per la sola idea d’haver de visitar a l’altre progenitor. Els seus crits, el seu estat de pànic i les seves explosions de violència poden ser tals que visitar a l’altre progenitor arriba a ser impossible. Si malgrat això se’n van amb el progenitor alienat, poden fugir, paralitzar-se per una por mòrbida, o adoptar una actitud contínua tan provocadora i destructora, que arriba a caldre de portar-los de tornada amb l’altre progenitor.

Fins i tot separant-los de l’univers del progenitor alienador durant un període significatiu, és impossible de reduir la seva por i la seva còlera. Tots aquests símptomes reforcen encara més el lligam patològic que tenen amb el progenitor alienador.

Identificació de l’estadi de la malaltia

És primordial que s’estableixi una diagnòstic correcte abans d’escollir el tractament a seguir. Un error de diagnòstic pot conduir a errors dolorosos causant un traumatisme psicològic significatiu a tots els involucrats. L’estadi de la malaltia no depèn de els esforços fets pel progenitor alienador, sinó més aviat del grau d’”èxit” que tingui amb el fill.

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja