La Síndrome d’Alienació Parental (3)

Conductes clàssiques d’un progenitor alienador

S’observen sovint els mateixos comportaments en el progenitor alienador, qui saboteja la relació entre els fills i l’altre progenitor:

1. Refusar passar les trucades als fills.

2. Organitzar diverses activitats amb els fills durant el període que l’altre progenitor ha d’exercir normalment el seu dret de visita.

3. Presentar el nou cònjuge als fills com la seva nova mare o el seu nou pare.

4. Interceptar el correu i els paquets mandats als fills.

5. Desvaloritzar i insultar a l’altre progenitor davant els fills.

6. Refusar informar l’un altre progenitor a propòsit de les activitats en les quals estan implicats els fills (partits esportius, actuacions teatrals, activitats escolars…)

7. Parlar de manera descortès del nou cònjuge de l’altre progenitor.

8. Impedir a l’altre progenitor exercir el seu dret de visita.

9. “Oblidar-se” d’avisar a l’altre progenitor de cites importants (dentista, metge, psicòleg…)

10. Implicar al seu entorn (la seva mare, el seu nou cònjuge…) en el rentat de cervell dels fills.

11. Prendre decisions importants a propòsit dels fills sense consultar a l’altre progenitor (elecció de la religió, elecció de l’escola)

12. Canviar (o intentar de canviar) els seus cognoms o els seus noms.

13. Impedir a l’altre progenitor l’accés als expedients escolars i metges dels fills

14. Anar-se’n de vacances sense els fills i deixar-los amb una altra persona, encara que l’altre progenitor estigui disponible i voluntari per a ocupar-se d’ells.

15. Dir als fills que la roba, que l’altre progenitor els ha comprat, és lletja, i prohibir-los de posar-se’l.

16. Amenaçar amb càstig als fills si s’atreveixen a trucar-lo, a escriure-li o a prendre contacte amb l’altre progenitor de la manera que sigui.

17. Culpar a l’altre progenitor el mal comportament dels fills.

Criteris d’identificació del progenitor alienador

Segons els experts es considera que el procés d’alienació està en quatre criteris. Aquests són:

1. Obstrucció a tot contacte: La raó més invocada és el fet que l’altre progenitor no és capaç d’ocupar-se dels fills i que aquests no se senten bé quan tornen de la visita. L’última raó és l’acusació d’abús (veure el criteri següent) Un altre argument és el fet que el veure a l’altre progenitor no sigui convenient per als fills i que aquests necessiten un temps per a adaptar-se.

El missatge dirigit als fills és que l’altre progenitor no és més un membre clau de la família i que s’ha relegat a un estatut de conegut pesat i que és una feina d’anar a veure’l. Tal presentació de les coses erosiona seriosament la relació entre els hojos i el progenitor absent. A més que en aquest context el menor canvi de plans de les visites és pretext per a anularlo. L’objectiu és excloure a l’altre progenitor de la vida dels fills. El progenitor alienador es posa erròniament com protector del fill, violant el principi que cadascun dels pares ha d’afavorir el desenvolupament positiu de la relació entre els fills i l’altre progenitor.

2. Denúncies falses d’abús: L’abús més greu que s’invoca és l’abús sexual. Passa en la meitat dels casos de separació problemàtica, especialment si els fills són nois i més manejables. Les acusacions d’altres formes d’abús - els que deixen empremtes visibles - són menys freqüents.

L’abús invocat més sovint és l’abús emocional. Un progenitor acusa l’un altre per exemple d’enviar als fills a dormir massa tard. En realitat, les diferències de judici moral o d’opinió entre els pares, són qualificades per l’un com abusives de l’altre. Un progenitor pot promoure en un fill la realització d’actes, els quals sap que l’altre progenitor va a reprovar, d’aquesta manera, pot acusar-lo d’abús emocional. El progenitor alienador utilitza les diferències entre els pares com faltes de l’altre progenitor, en comptes de presentar-les com a font de riquesa. El clima emocional que es crea és clarament alienador per al fill.

3. Deteriorament de la relació des de la separació: És el criteri més decisiu. És important que l’examen de la relació abans de la separació sigui fet amb molta minuciositat. És habitual que l’expert designat es conforme amb la descripció que els fills donen de la situació actual, sense intentar indagar com era la relació abans de separar-se.

4. Reacció de por per part dels fills: El fill pot mostrar reaccions evidents, de por de disgust o d’estar en desacord amb el progenitor alienador. El missatge d’aquest és clar: cal escollirme “a mi”. Si el fill desobeeix a aquesta directiva, especialment expressant una aprovació cap al progenitor absent, el fill aprendrà aviat a pagar el preu. És habitual que el progenitor alienador amenaci al fill amb abandonar-lo o enviar-lo a viure amb l’altre progenitor. El fill és posat en una situació de dependència i està sotmès regularment a tests de lleialtat.

Aquest procediment actua sobre l’emoció més fonamental de l’ésser humà: la por de ser abandonat. El fill es veu obligat d’escollir entre els seus pares, el que està en total oposició amb el desenvolupament harmoniós del seu benestar emocional.

En aquestes circumstàncies, el fill desenvolupa una assiduïtat particular de no defraudar al progenitor alienador. Aquest pot fins a permetre’s el fer la impressió de ser sorprès per l’actitud dels seus fills, quan manifesten una oposició cap al progenitor absent. Per sobreviure, aquests fills aprenen a manipular. Es fan experts prematurs per desxifrar l’ambient emocional, per dir res més que una part de la veritat i, a la fi, per a enredar-se en les mentides i expressar emocions falses.

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja