La Síndrome d’Alienació Parental (2)

En el seu llibre “Protecting your children from parental alienation”, el Dr Douglas Darnall descriu el progenitor alienador com el producte d’un sistema d’il·lusions, on tot el seu ésser s’orienta cap a la destrucció de la relació entre els seus fills i l’altre progenitor. Per al progenitor alienador, el tenir el control total dels seus fills és una qüestió de vida o mort. No és capaç d’individualitzar (de reconèixer en els seus fills uns éssers humans separats d’ell).

Major afirma que el progenitor alienador no respecta les regles i no té costum d’obeir les sentències dels tribunals. Presuposa que tot li és degut i que les regles són per als altres. El progenitor alienador és a vegades sociòpata i sense consciència moral. És incapaç de veure la situació des d’un altre angle que no sigui el seu, especialment des del punt de vista dels fills. No distingeix la diferència entre dir la veritat i mentir. Així mateix busca desesperadament controlar l’ocupació del temps dels fills quan estan amb l’altre progenitor. Deixar sortir els seus fills és com arrencar una part del seu cos.

Gardner, per part seva, considera que el progenitor alienador és molt convincent en el seu desemparament i en les seves descripcions. Molt sovint la gent implicada arriba a creure’l (policia, assistents socials, advocats i els mateixos psicòlegs). Fingeix de manera hipòcrita el seu esforç a entestar-se perquè els fills visitin a l’altre progenitor. No és res cooperatiu i ofereix una gran resistència a l’examen per un expert independent, qui podria destapar les seves manipulacions.

Durant una avaluació el progenitor alienador pot mostrar errades en el seu raonament. Aquest es basa en mentides i il·lusions, i a vegades arriba a l’absurd i a l’increïble, per la qual cosa el forense que ho examini ha d’estar atent a les simulacions que es donin. El progenitor alienador sosté al fill amb les seves pròpies al·legacions sense mirar el seu grau de inverosimilitut. L’esmentat autor, afirma que quan es descobreix la presència de paranoia, la víctima del sistema es limita al progenitor alienat. Durant els litigis, la paranoia s’estén als que defensen al progenitor alienat (pares, advocat).

Motivacions del progenitor alienador i la seva resposta

1) Certs progenitors alienadors són encegats per la seva ràbia: Al nivell més superficial s’intenta fer-li apreciar la importància del paper de l’altre progenitor en l’educació dels fills i el fet que la seva campanya de denigració, destinada a arribar a l’altre progenitor, també contribueix a desenvolupar patalogies en els fills.

2) Certs progenitors alienadors són gelosos del fet que l’altre hagi iniciat una nova relació i ell no; privar-lo dels seus fills equival a treure-li el més preat en el món: Certs progenitors alienadors utilitzen la campanya de denigració per degradar la nova relació de l’altre progenitor. Aquesta campanya necessita temps i interfereix contínuament amb la vida de l’altre progenitor. El millor que es pot fer és impulsar al progenitor alienador a seguir la seva pròpia vida, a trobar altres interessos i a iniciar una nova relació.

3) La còlera pot ser provocada per factors econòmics: Si el terapeuta s’adona que hi ha bones raons per pensar que les decisions relacionades amb les qüestions financeres no són justes i contribueixen a la còlera del progenitor alienador, ho ha de senyalar al jutge. De cap manera ha d’arribar a conclusions pròpies en aquesta matèria i ha de deixar això a càrrec dels experts.

4) L’aspecte sobre-protector del progenitor alienador és un factor corrent, que explica l’alienació dels fills; el món es veu perillós i l’altre progenitor en particular representa una possible font de perill: aquest símptoma es pot curar amb la teràpia. Totes les fonts de còlera, en relació o no amb l’altre progenitor, han de ser explorades.

5) A vegades passa que el progenitor alienador decideix de sobte mudar-se, canviar de ciutat o de país; pot tenir el pretext d’una nova relació amorosa o de tenir una oportunitat de treball: El terapeuta ha d’intentar descobrir si no es tracta simplement de l’altra maniobra destinada a excloure els fills de la vida de l’altre progenitor i, si aquest és el cas, ha d’avisar al jutge. De tota manera haurà de reconèixer que, en interès dels fills, aquests han de quedar-se en el seu ambient actual, sota la tinença del un altre progenitor.
 

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja