Estudi d'ús de Realitat Virtual per al tractament del Trastorn per afartament

menjar compulsiu psicoleg granollers barcelona

Els trastorns de la conducta alimentària es caracteritzen per alteracions de la ingesta que comporten importants canvis en el pes i / o greus pertorbacions en la relació que s'estableix amb el menjar. Com a conseqüència, apareixen importants problemes físics i del funcionament psicosocial, sent a més freqüents les recaigudes. La bulímia nerviosa i el trastorn per afartament comparteixen la presència d'episodis recurrents d'ingesta excessiva que s'experimenten amb sensació de manca de control.

Segons models basats en els principis del condicionament clàssic, l'exposició a estímuls condicionats associats a les conductes d'afartament, provoca respostes fisiològiques i bioquímiques que s'experimenten subjectivament com un desig intens de menjar (craving), que porta a la ingesta excessiva d'aliments. Amb la finalitat de trencar aquestes associacions i extingir la resposta de craving s'han desenvolupat teràpies en què els pacients s'exposen als aliments que solen ingerir durant els episodis d'afartament. En aquestes sessions d'exposició poden tocar-los, olorar-los, manipular-los i actuar com si anessin a ingerir l'aliment, però s'evita que duguin a terme l'excés (prevenció de resposta). Existeixen dades que aporten evidència sobre l'eficàcia de la teràpia d'exposició a senyals per al tractament de la conducta d'afartament (Jansen, Broekmate i Heymans, 1992; Toro et al., 2003).

Encara que els estudis publicats fins al moment són escassos i compten amb mostres molt petites, els resultats obtinguts apunten a importants millores en la simptomatologia, eliminant-o reduint de manera significativa les conductes de purga i afartament, així com millorant l'estat general del pacient. En els estudis en què s'ha emprat la teràpia d'exposició a senyals per al tractament de les conductes d'afartament, s'ha emprat l'exposició en viu, ja fos en consulta (Martínez Mayen et al., 2007) o en la situació real en que la persona sol dur a terme la conducta d'afartament (Jansen et al., 1992).

En aquells casos en què l'exposició en viu es realitza a la consulta, el terapeuta ha de disposar dels aliments necessaris; a més, només permet l'exposició a estímuls descontextualitzats, el que redueix la capacitat de generalització a entorns diferents a la consulta. Si l'exposició es porta a terme a la situació real en què el pacient realitza les conductes d'afartament, augmenta la validesa ecològica de la intervenció, però es requereix que el terapeuta es desplaci, amb les complicacions que això comporta. L'alternativa més comunament emprada, l'exposició en imaginació, també presenta certs inconvenients, com la manca de control sobre el que els participants estan imaginant i les dificultats que tenen moltes persones per a visualitzar amb suficient grau de realisme una situació.

Hi ha una tercera opció entre els procediments d'exposició que ha anat guanyant terreny en els últims anys: la realitat virtual (RV). L'efectivitat dels tractaments que fan ús de RV està directament relacionada amb el grau de presència que és possible assolir amb els dispositius utilitzats. La mesura en què una persona se sent present en un entorn virtual ve donada pel grau en què respon de manera similar a com ho faria en la situació real que s'està simulant.

Entre els factors que influeixen en la sensació de presència es troben la immersió i la interacció; és per això que habitualment es recorre a dispositius i procediments que afavoreixin alts nivells d'aquestes dues variables. L'ús de tecnologia altament interactiva i immersiva, sovint comporta una important inversió econòmica i requereix que els professionals adquireixin una formació complementària per al seu ús. Afortunadament, el ràpid avanç de les tecnologies informàtiques permet disposar de dispositius cada vegada més potents però també més econòmics i de fàcil utilització. Dins d'aquest últim grup destaquen els ordinadors amb pantalles estereoscòpiques que fan possible la visió tridimensional dels entorns mitjançant l'ús de lents polaritzades.

L'article complet es pot trobar a la Revista de Psicopatologia i Psicologia Clínica:

Agliaro López, M., Ferrer García, M., Pla Sanjuanelo, J., Gutiérrez Maldonado, J. (2014). Inducción de craving por comida mediante realidad virtual no inmersiva. Revista de Psicopatología y Psicología Clínica, 19(3), 243-251.

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja