El psicòleg i el procès de maternalització

La intervenció del psicòleg en el procés de maternalització –la gestació, el part i el maternatge entesos com un tot– encara és un aspecte massa nou al nostre país. A França, a través de psiquiatres infantils –recordem que aquesta especialitat no existeix en la formació dels metges del nostre país–, l’atenció psicològica ha entrat en les maternitats, en els serveis d’obstetrícia, i ha obert el camí d’una nova manera d’entendre la parentalitat.

El Grup de Treball de Maternitat de la Secció de Psicologia de la Dona del COPC, que al llarg d’un any va anar preparant una trobada en què es tractaria del paper dels psicòlegs en aquest àmbit, va organitzar el 27 d’abril una jornada en què es pretenia exposar, per primera vegada, aquesta qüestió als professionals interessats per fomentar, a partir d’aquesta trobada, la incorporació de la nostra professió en l’atenció maternoinfantil.

Van obrir l’acte Cristina Martínez, responsable del programa d’atenció a la salut sexual i reproductiva de Barcelona, que depèn del Departament de Salut de la Generalitat, i Montse Colilles, coordinadora del Grup de Treball de Maternitat de la Secció de Psicologia de la Dona del COPC.

Des la concepció global del procés de maternalització, es va demanar a la doctora Françoise Molènat que expliqués l’experiència de França, al doctor Francisco Palacio que detallés les primeres relacions de maternalització (criança) i a la doctora Mercè Mitjavila que exposés la recerca que ha dirigit com a docent de doctorat. A més, vam trobar que explicar la feina que uns quants membres del Grup han fet en els darrers anys era una manera d’estimular altres professionals.

A la Casa del Mar, duescentes persones van escoltar les exposicions d’algunes psicòlogues del Grup Treball esmentat, presentades per Laura Llonch. En primer lloc, Mónica Cuadrado i Clara Valls van presentar la ponència «El programa de preparació a la parentalitat i al part. Una intervenció psicoeducativa en el tercer trimestre de la gestació», programa que ambdues havien dut a terme en un centre d’atenció primària coordinant-se amb la llevadora per informar i sensibilitzar els participants sobre els canvis evolutius durant la gestació i els primers mesos de vida dels infants. Marta Ros va oferir la ponència «L’atenció psicològica perinatal: cures y recolzament psicològic a la família en situacions de prematuritat i maternatges adversos» i va tractar de la importància de l’estat psicològic i emocional dels pares, de prevenir l’estrès de la mare i del fill internat per afavorir les condicions afectives per a una vinculació favorable al desenvolupament.

La comunicació de Marta Cequiel es va titular «La gestació i l’experiència del cos en transformació davant del que és invariable». En aquesta comunicació, va presentar el seu treball al centre Vincles amb embarassades, va tractar de la imatge del cos, que va des de la fantasia de completesa fins a l’embaràs com a destorb, i va plantejar el paper del professional que acull la dificultat i dóna un lloc a la paraula. En darrer terme, Montse Colilles va llegir la seva comunicació, basada en l’experiència dels grups de postpart del centre Vincles i titulada «Més enllà de l’instint maternal: la construcció de cada maternitat». Va explicar la manera com intervenen el desig i la pulsió en aquest procés que va des de la gestació fins als primers anys de vida dels fills i com determinats dispositius de paraula, orientats per la psicoanàlisi, permeten en cada cas elaborar, simbolitzar i sostenir cada maternitat.

Francisco Palacio, catedràtic de psiquiatria a Ginebra, va parlar del desenvolupament de la identitat parental i de la dimensió parental de la personalitat. Va presentar un sistema de classificació de la parentalitat molt útil per a la pràctica assistencial i va fer una aproximació als aspectes inconscients per explicar la parentalitat i els seus conflictes. D’una manera similar a la de Brazelton i Bydlowski, entre molts altres autors, va remarcar que la intervenció prenatal és molt més eficaç que la postnatal per l’èxit dels resultats obtinguts en un període molt receptiu.

Mercè Mitjavila, professora titular de la UAB, va oferir una síntesi que –creiem– no s’havia fet mai i en què va agrupar els instruments d’avaluació útils per a la investigació i l’avaluació de diferents dimensions de la maternitat durant la gestació i en les primeres interaccions pares-fill (la interacció, el vincle, l’aferrament i les representacions).

Françoise Molènat, psiquiatra infantil a Montpeller, va parlar de la clínica perinatal en xarxa, derivada progressivament de les col·laboracions entre el que ella anomena el món somàtic y el món psicològic, que s’enriqueixen l’un amb l’altre. Podem pensar en una certa «aliança de treball», però que parteix de mantenir-se «cadascun al seu lloc». La integració i la confiança mútues entre aquests professionals augmenten la confiança no solament de la dona embarassada, amb risc o sense, sinó també de la parella com a pares futurs.

És important de remarcar de la seva exposició les referències contínues al respecte i a l’escolta entre professionals de disciplines diferents i al fet que en aquest exercici d’escolta s’aprèn a escoltar pacientment les pacients, o també la necessitat d’integrar l’equip de manera que es pugui col·laborar en unes condicions d’igualtat sense por de ser, en casos determinats, en un segon pla, amb la qual cosa es deixa, per exemple, una llevadora fer una feina de seguiment com a interlocutora principal d’una gestant amb risc.

És fàcil d’entendre que fer una feina d’equip com la que es fa a Montpeller requereix una formació prèvia i una dedicació molt singular. Tenir al país un pla de perinatalitat (2005-2007) com el francès, que té en compte de forma generalitzada la col·laboració medicopsicològica i en el qual la seguretat emocional de les embarassades es col·loca al mateix nivell que la seva seguretat biològica és un assoliment que únicament s’obté després de molts anys de demostrar la validesa del treball terapèutic de psiquiatres i psicòlegs.

Oferim en l’últim lloc aquesta ponència perquè en la jornada hi va haver la col·laboració de Mercè Mitjavila i Francisco Palacio com a observadors i aquí presentem una part del seu resum final:

La nostra realitat sanitària encara és molt lluny d’aquestes consideracions. Això no obstant, hi ha un sol camí, que ha estat l’objectiu del Grup de Maternitat en programar aquesta jornada: iniciar col·laboracions interdisciplinàries entre tots els professionals als quals pertoca l’atenció inicial en el procés de parentalitat.

Van cloure l’acte Catherine Perelló, secretària de la Junta de Govern del COPC, i Imma Miró, vicepresidenta de la Secció de Psicologia de la Dona. Finalment, dues actrius van llegir i interpretar una selecció de poemes referents a la filiació, la maternitat i la paternitat, que van donar un final cultural i emotiu a tot un dia de treball.

Text: M. Teresa García-Diez
Revista del COPC juny 2007
 

Xavier Oñate Pujol

Psicòleg especialista en Teràpia d'Adults, Parella i Familia.
Consultes a Granollers i Barcelona.
Hores Convingudes. Tel. 606 936 057 - E-mail: contacta@xavieronate.com

Veure fitxa
make up wisuda make up jogja make up prewedding jogja rias jogja prewedding jogja prewedding yogyakarta berita indonesia yogyakarta wooden craft daily review dinamo jogja genset jogja